Grup Trail Abadesses

dimarts, 20 d’abril de 2010

Los Monegros 2010

Feia temps que volíem fer quelcom diferent, l'idea del desert planava pels nostres caps però com que de moment anar a l'Àfrica encara no ho veiem clar, vàrem decidir anar al lloc que més s'hi podia assemblar i no podia ser altre que els Monegros.
Els preparatius vàren ser fàcils, decidir quin cap de setmana ens podia anar bé, trobar un track de la zona al wikiloc i després de saber els que podríem anar-hi, en Josep en Pere i jo, reservar una habitació triple a un hotel a prop de Lanaja que era on teníem la sortida.
En Josep en va trobar una a Sariñena, a l'hostal Alcanadre a 16 km de Lanaja.

El divendres a la tarda van deixar les 3 motos carregades al remolc preparat per enganxar-lo l'endemà a les 5 del matí i de dret cap a Sariñena.

Photobucket

Photobucket

A quarts de nou ja estàvem a les portes de l'hostal.

Photobucket

Photobucket

Un bon esmorzar a base de pa amb tomàquet i botifarra (es nota que hi passen molts catalans per aquestes contrades) l'amo de l'hostal ens va venir a saludar al saber que anàvem amb moto per si volíem que ens organitzés la ruta, però l'hi vam dir que ja estàvem servits, potser un altre any.

Ben esmorzat, ens van donar les claus de l'habitació i aprofitàrem per pujar bosses i posar-nos la roba d'anar amb moto.

Carretera fins a Lanaja i comença el track.

La primera sorpresa va ésser que allò estava molt més verd del que ens pensàvem, la primavera també feia acte de presència a los Monegros.

Després d'uns quants kilòmetres embabacats pel paisatge que teníem al nostre voltant, deixem el track per pujar a l'ermita de Sant Caprasio, a 811 metres d'altitud, el punt més alt de la Sierra de Alcubierre. No cal dir que les vistes des d'allà eren espectaculars, molt millor al natural del que es pugui apreciar a les fotos.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Alerta Pere, que perdem les coses de la motxilla!!!

Photobucket

Al fons, les cuevas de los monjes.

Photobucket

Photobucket

La verdor a l'altre costat.

Photobucket

Typical Monegros.

Photobucket

Una església al camí i en Pere que ve de dret.

Photobucket

A punt de creuar una de les poques carreteres asfaltades que hi ha per aquesta zona.

Photobucket

Photobucket

Paisatges autèntics d'allí.

Photobucket

Photobucket

En Pere amb la seva ktm, algun dia us explicaré perquè en aquesta sortida no riu mai.

Photobucket

En Josep a punt de fer la foto de grup.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Arribada a Alfajarin, gasolina per les motos i refrescos per nosaltres.

Photobucket

Continuem amb la verdor.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

L'aparell que ens guia i en Josep que per fi ja sap on deixar el casc.

Photobucket

Aquí hi havia una planta que feia molta olor, però com que nosaltres no hi entenem res, no vam saber identificar-la.

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Als Monegros també hi ha pins......

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

Photobucket

......amb les seves pinyes.

Photobucket

En Josep preparat per fer la foto artística del dia.......

Photobucket

........i el resultat

Photobucket

Aprofitant la postura.

Photobucket

Un pilot de molins moderns al davant nostre....

Photobucket

....i sembla que el track ens hi va acostant.

Photobucket

Buf...són impressionants vistos d'aprop !!

Photobucket

Photobucket

Mireu en Pere al fons, sembla una formiga !!

Photobucket

Continuem amb les vistes.

Photobucket

Photobucket

Arribem al poble de Robres, últim que trobarem abans d'arribar al final de la ruta i aprofitem per posar benzina i visitar-lo.

Photobucket

Tonteries varies amb uns canons.....

Photobucket

Photobucket

Photobucket

....que resulta que estaven al pati d'una escola.

Photobucket

Photobucket

Un dels secrets perquè tot això estigui verd.

Photobucket

Photobucket

Les ermites es confonen amb el paisatge.

Photobucket

Una altra foto artística.....en Josep estava inspirat.

Photobucket

Arribàrem a les vuit del vespre, una bona dutxa, tanquem les motos al garatge de l'hostal i a fer un bon sopar.

A la nit varem sortir a visitar el poble, prendre una copa i a dormir aviat que després de 230 km amb moto i 300 amb cotxe, el cos ja demanava repòs.

Vam dormir tots tres com lirons i l'endemà, després del petit “desayuno” de l'hostal, carregar de nou les motos i de dret cap a casa.

Photobucket

Photobucket