Els preparatius vàren ser fàcils, decidir quin cap de setmana ens podia anar bé, trobar un track de la zona al wikiloc i després de saber els que podríem anar-hi, en Josep en Pere i jo, reservar una habitació triple a un hotel a prop de Lanaja que era on teníem la sortida.
En Josep en va trobar una a Sariñena, a l'hostal Alcanadre a 16 km de Lanaja.
El divendres a la tarda van deixar les 3 motos carregades al remolc preparat per enganxar-lo l'endemà a les 5 del matí i de dret cap a Sariñena.
A quarts de nou ja estàvem a les portes de l'hostal.
Un bon esmorzar a base de pa amb tomàquet i botifarra (es nota que hi passen molts catalans per aquestes contrades) l'amo de l'hostal ens va venir a saludar al saber que anàvem amb moto per si volíem que ens organitzés la ruta, però l'hi vam dir que ja estàvem servits, potser un altre any.
Ben esmorzat, ens van donar les claus de l'habitació i aprofitàrem per pujar bosses i posar-nos la roba d'anar amb moto.
Carretera fins a Lanaja i comença el track.
La primera sorpresa va ésser que allò estava molt més verd del que ens pensàvem, la primavera també feia acte de presència a los Monegros.
Després d'uns quants kilòmetres embabacats pel paisatge que teníem al nostre voltant, deixem el track per pujar a l'ermita de Sant Caprasio, a 811 metres d'altitud, el punt més alt de la Sierra de Alcubierre. No cal dir que les vistes des d'allà eren espectaculars, molt millor al natural del que es pugui apreciar a les fotos.
Alerta Pere, que perdem les coses de la motxilla!!!
Al fons, les cuevas de los monjes.
La verdor a l'altre costat.
Typical Monegros.
Una església al camí i en Pere que ve de dret.
A punt de creuar una de les poques carreteres asfaltades que hi ha per aquesta zona.
Paisatges autèntics d'allí.
En Pere amb la seva ktm, algun dia us explicaré perquè en aquesta sortida no riu mai.
En Josep a punt de fer la foto de grup.
Arribada a Alfajarin, gasolina per les motos i refrescos per nosaltres.
Continuem amb la verdor.
L'aparell que ens guia i en Josep que per fi ja sap on deixar el casc.
Aquí hi havia una planta que feia molta olor, però com que nosaltres no hi entenem res, no vam saber identificar-la.
Als Monegros també hi ha pins......
......amb les seves pinyes.
En Josep preparat per fer la foto artística del dia.......
........i el resultat
Aprofitant la postura.
Un pilot de molins moderns al davant nostre....
....i sembla que el track ens hi va acostant.
Buf...són impressionants vistos d'aprop !!
Mireu en Pere al fons, sembla una formiga !!
Continuem amb les vistes.
Arribem al poble de Robres, últim que trobarem abans d'arribar al final de la ruta i aprofitem per posar benzina i visitar-lo.
Tonteries varies amb uns canons.....
....que resulta que estaven al pati d'una escola.
Un dels secrets perquè tot això estigui verd.
Les ermites es confonen amb el paisatge.
Una altra foto artística.....en Josep estava inspirat.
Arribàrem a les vuit del vespre, una bona dutxa, tanquem les motos al garatge de l'hostal i a fer un bon sopar.
A la nit varem sortir a visitar el poble, prendre una copa i a dormir aviat que després de 230 km amb moto i 300 amb cotxe, el cos ja demanava repòs.
Vam dormir tots tres com lirons i l'endemà, després del petit “desayuno” de l'hostal, carregar de nou les motos i de dret cap a casa.
